Dimarts 7 de maig de 2013
Antoni Salvá Clar , advocat
A principis del 2006 un diputat del parlament balear recriminava al president haver invertit 1.2 milions d’euros públics amb un fòrum de dos dies sobre turisme i esport. La premsa ja es va fer ressò de què l ’adjudicatari de tal “ganga” era el gendre del rei i que resultava molt sospitós que un parent tan proper al rei tingues un cúmul d’empreses dedicades a l’assessorament i les relacions públiques especialitzades precisament en contractar amb les administracions públiques.
Per aquella mateixa època, principis del 2006, la
premsa publicava que la infanta i el seu espòs havien comprat una luxosa mansió
de 1200 m2 per 6 milions d’euros, sense que es conegués molt bé quin era
la procedència dels doblers per afrontar tan costosa compra i la posterior
reforma que ja s’estava portant a efecte.
Aquells fets es varen judicialitzar malgrat els innombrables
esforços que des de diferents àmbits es van realitzar per impedir-ho. La
fiscalia general de l’estat el maig de 2009 va arribar a decretar l’arxiu de
les diligències informatives seguides contra Matas, la qual cosa molts varem
relacionar amb l’allargada ombra de la monarquia. Només la decisió del jutge
Castro d’acumular les diligencies informatives contra Matas en el cas Palma Arena
va evitar que tot acabés en res.
Aquest mateix jutge ha estat capaç de dictar un acte d’imputació de la infanta. El que per al comú dels mortals hagués pogut suposar una detenció en dependències policials amb llargs interrogatoris i posada a disposició judicial, aquí s’ha convertit en un acte de 18 pàgines, en el qual més que imputar-la sembla que es demanen disculpes per fer-ho. Però s’ha fet.
És un insult a la intel·ligència voler fer creure que
jurídicament el fiscal no té interès en conèixer la versió que dels fets
investigats té la infanta quan positivament se sap: primer, que va signar actes
de Noos; segon, que té el 50% de Aizon; tercer, forma part d’un consell
d’administració en el qual tots excepte ella, estan imputats; quart, que l’enriquiment
generat –en principi- pel seu espòs és compartit amb la infanta. I sobretot, si
s’han aprofitat de la imatge de la institució monàrquica, l’única membre
directe de la família reial implicada en els fets és precisament ella. Qui ho
ha d’haver consentit be per acció o be per omissió ha estat ella.
És inaudit que un fiscal recorri un acte d’imputació i més encara que
l’advocacia de l’Estat que tècnicament defensa els interessos de la hisenda
pública treballi a favor de qui s’ha apoderat del benefici econòmic de certes
irregularitats fiscals. No imputant a la infanta no es podrà embargar el
producte del defraudat que s’ha invertit a nom precisament d’ ella. No tots som
iguals davant la llei. Ja ho va dir Matas per justificar el tracte de
favor a Urdangarin.
El que Matas ja sabia per activa, ara la resta ho estam
aprenent per passiva. Per segons qui és infinitament més fàcil
prendre doblers de l’Administració i, al mateix temps, és quasi impossible que
pagui les conseqüències penals que per aquets tipus de fets preveu la llei,
fins al punt que el Rei es constitucionalment in imputable.
Tot això es fa encara més evident quan l’esposa
de l’ex-director de l’oficina tributària de Guipúskoa, condemnat molt
recentment per malversació de fons públics, ha vist com també ella era
condemnada tan sols per adquirir immobles amb doblers producte dels delictes
del seu marit, ni més ni pus. El TS considera que per cometre un delicte
de blanqueig és suficient posar-se en situació d’ignorància deliberada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario